La dada és eloqüent: significa que els estalviadors, espantats davant el rumb que estava agafant la renda variable global, havien buscat l’escalfor del deute sobirà de la primera potència mundial. Altres fonts recorden que un procés semblant s’havia presenciat en el cas del bo alemany a deu anys, també molt sol·licitat en aquelles dates.
Russ Koesterich, responsable d’estratègies d’inversió de BlackRock, observa un canvi de rumb. “Les últimes setmanes, els inversors s’han enfrontat a dues tendències: ansietat pel canvi de política de la Fed i evidències sobre la desacceleració de l’economia global (...). Ara s’ha d’estar atent a la renda fixa americana high-yield (alt rendiment)”. Totes aquestes dades han fet tremolar l’inversor, que ara va a l’inversor a la recerca d’alternatives.
Óscar Álvarez, conseller delegat de Financial Lab, diu que el transvasament (de la renda variable a la fixa) no s’ha produït encara, però que tot s’haurà aclarit en el termini de dues setmanes: “Ara hi ha por i incertesa, però d’aquí quinze dies veurem si ha passat l’ensurt o si tornem a tocar els mínims que el S&P havia vist fa deu dies (va caure fins als 1.862 punts, molt lluny dels 2.011 que tenia al setembre, tot just un mes abans)”.
Per si de cas, Álvarez es cobreix. El seu fons estrella, el fLabCore, ha reduït la seva exposició a renda variable des del 70% de principi de l’any al 49% actual. “I si la volatilitat persevera, baixarem fins al 40% els propers mesos. Són diners que transvasarem a bons públics anglesos, emergents i dels Estats Units”.