Amb un ull posat sobre els bons

Sergio Heredia - La Vanguardia - 26/10/2014

Els gràfics que acompanyen la informació diuen moltes coses. Indiquen que els mercats borsaris s’han posat a ballar a l’octubre. L’índex de volatilitat del global Eurostoxx 50, que marca una mitjana del 17% des que ha començat l’any, s’ha elevat fins al 31% en alguns trams d’aquest octubre. I el mateix passa en el cas dels mercats dels Estats Units, amb un pic del 26% a l’octubre, molt per sobre de la mitjana del 14%. 

Aquest pic de volatilitat (conseqüència del neguit de l’economia global) ha sembrat la incertesa entre els assessors financers i els inversors, que han corregut a buscar refugi en actius més segurs –encara que menys rendibles–, com els bons de deute públic alemany i dels Estats Units. Els diners són porucs. 

Christian Torres, soci director de Solventis, aplica una dada estadística per descriure el fenomen: “Fa tot just deu sessions –just en el moment en què tots els parquets borsaris es desplomaven prop d’un 3% en un sol dia–, la rendibilitat del bo dels Estats Units a deu anys va passar d’un 2,20% a un 1,86%”. 

La dada és eloqüent: significa que els estalviadors, espantats davant el rumb que estava agafant la renda variable global, havien buscat l’escalfor del deute sobirà de la primera potència mundial. Altres fonts recorden que un procés semblant s’havia presenciat en el cas del bo alemany a deu anys, també molt sol·licitat en aquelles dates. 

Russ Koesterich, responsable d’estratègies d’inversió de BlackRock, observa un canvi de rumb. “Les últimes setmanes, els inversors s’han enfrontat a dues tendències: ansietat pel canvi de política de la Fed i evidències sobre la desacceleració de l’economia global (...). Ara s’ha d’estar atent a la renda fixa americana high-yield (alt rendiment)”. Totes aquestes dades han fet tremolar l’inversor, que ara va a l’inversor a la recerca d’alternatives. 

Óscar Álvarez, conseller delegat de Financial Lab, diu que el transvasament (de la renda variable a la fixa) no s’ha produït encara, però que tot s’haurà aclarit en el termini de dues setmanes: “Ara hi ha por i incertesa, però d’aquí quinze dies veurem si ha passat l’ensurt o si tornem a tocar els mínims que el S&P havia vist fa deu dies (va caure fins als 1.862 punts, molt lluny dels 2.011 que tenia al setembre, tot just un mes abans)”. 

Per si de cas, Álvarez es cobreix. El seu fons estrella, el fLabCore, ha reduït la seva exposició a renda variable des del 70% de principi de l’any al 49% actual. “I si la volatilitat persevera, baixarem fins al 40% els propers mesos. Són diners que transvasarem a bons públics anglesos, emergents i dels Estats Units”.

Fuente: La Vanguardia